LA CAPUTXETA ROJA
Andrea Verdú
Hi havia una vegada una xiqueta que es deia Caputxeta
Roja. Li deien Caputxeta Roja perquè sempre portava posada una capa roja que li
va fer la seua iaia. Un dia la mare li va dir:
-
Caputxeta!
Ves a casa de la iaia a donar-li aquesta cistelleta que porta vi i pa.
Caputxeta va dir:
-
Val
mare se la llevaré!
-
Però
has de tindre molta cura en el llop i no confies en ningú. – va dir la seua
mare-.
I Caputxeta es va anar.
Caminant pel bosc es va encontrar en el llop que li va
dir:
-
On vas
Caputxeta?
-
Vaig a
casa de la meua iaia a llevar-li aquesta cistelleta. – va dir Caputxeta-
-
Aleshores
ves per aqueix camí i arribaràs més prompte.
-
Val
gràcies. – va agrair-li Caputxeta.
Aleshores quan Caputxeta es va anar pel camí més llarga,
mentre el llop va anar pel camí més curt. Quan el llop va arribar, va tocar la
porta i va dir:
-
Iaia
soc jo, Caputxeta!!
-
Passa,
passa que la porta està oberta!
I quan el llop va entrar es va menjar a la iaia d’un mos.
Ràpidament el llop es va disfressar de la iaia i es va ficar al llit. Quan va
arribar Caputxeta va entrar i va dir:
-
Uiii!!
Iaia què ulls més grans tens!
-
Són
per a veure’t millor!
-
Uiii
iaia que orelles més grans tens!
-
Són
per a escoltar-te millor!
-
Uiii
iaia que boca més gran!
-
És per
menjar-te millor.... i se la va menjar!!
Per allí passava un caçador que va sacar a Caputxeta i a
la iaia mentre el llop dormia. I li van posar pedres. El caçador, la iaia i
caputxeta van ser molt feliços.
Quin és l’ensenyament??
